Jugar com una fruita no és jugar parteix d’una investigació entorn dels espais d’oci i els objectes quotidians per reflexionar sobre les diferències entre utilitzar i jugar. En aquesta investigació, s'utilitzen certs patrons que es repeteixen, arquetips de les tipologies tant dels espais d’oci com dels objectes: un teatre grec, un skatepark, una pica, una banyera o una safata, etc. Per interrelacionar els uns i els altres, es redueix l’espai a la categoria d’objecte fent-ne reproduccions a escala: d’aquesta manera, un teatre pot esdevenir una pica i un skatepark pot ser un plat (o un skate-plat). És arribat aquest punt que els nous objectes han de ser activats, tot propiciant la interacció entre l’objecte quotidià i l’element que habitualment hi encaixaria: una pica i l’aigua, o un plat i el menjar, per exemple.

​

​

En aquesta activació és on es detecten les relacions formals i essencials tant dels espais com dels objectes: en una pica teatre, l’aigua cau per les grades de la mateixa manera que la mirada del públic es precipita sobre l’escena, que en aquest cas estaria protagonitzada per un desguàs; proposant veure fins a quin punt és l’entorn el que exerceix una influència sobre nosaltres o si, per contra, som nosaltres els que esdevenim subjectes pasius dins l’espai.

​

 Jordi Garrido